Pit-roig

Barba-roig, rupit, reiet, reientí, reientinc o piquet roget

Erithacus rubecula

Mida i Pes

Mida / pes

14 cms / 20 gr

Envergadura

Envergadura

20 – 22 cms

Posta

Posta

Dos a l’any (5 – 6 ous)
Entre abril i agost

És un ocell menut i relativament abundant a les Gavarres. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d’un color roig carbassa. D’aspecte rodó, especialment a l’hivern. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i ens acompanya mentre feinegem al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. El veiem amb freqüència buscant menjar al terra. S’inclina sovint i extén la cua, aixecant-la quan sent el perill.

Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum.

És sobretot a l’hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l’home. A la resta d’estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs de ciutats.

Pit-roig al bosc

Pit-roig al bosc

Pit-roig defensant el territori

Pit-roig defensant el territori

Pit-roig a la menjadora en diferents èpoques de l’any.

Enregistrat a Sant Mateu de Montnegre entre 2014 i 2017.

“El seu cant li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l’estiu no canta.”

Al nord de la península Ibèrica i a la regió mediterrània hi ha poblacions sedentàries, a les quals a l’hivern s’hi afegeixen poblacions emigrants procedents del centre i nord d’Europa.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera, amagat des d’arbres i arbustos. A l’estiu no canta. A l’hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Els adults acostumen a estar tot l’any en el mateix territori. Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes… De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

Pit-roig a l'hivern

Pit-roig a l’hivern

Pit-roig al bosc

Pit-roig buscant menjar

Pit-roig: detall del plomatge

Detall del plomatge

Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el menjar silvestre.

Però no li agraden els grups i acostuma a fer fora altres ocells per alimentar-se en solitari. El pit-roig mostra un comportament bastant agressiu per defensar el seu territori o menjar. Sobretot els mascles, arribant a atacar a altres mascles o ocells de mida més petita sense provocació aparent.

“Aquest ocell és també adepte a les menjadores, però li agrada menjar en solitari i és molt territorial.”

Un pit-roig ataca amb certa violència una mallerenga blava.

Enregistrat a Sant Mateu de Montnegre. Novembre 2015.

La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. El niu sovint amagat a prop del terra, en forats d’arbres o de murs, amb forma de bol (hemisfèric) a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.

El seu període de nidificació va d’abril a agost, fent una o dues postes l’any amb cinc o sis ous per posta (d’un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant dues setmanes.

Els exemplars joves no tenen el color vermell tan característic, amb un plumatge marró i àmpliament clapejat. No els hi comença a sortir el plomatge vermell fins al cap de dos mesos d’haver deixat el niu. Comencen a volar 15 dies després de sortir de l’ou.

Descobreix @QuartDeGavarres

Foto i vídeo Estudi FGH.net
Font textos: Propis, Viquipèdia i Guia d’aus Everest

Pit-roig

T'agraden les #Gavarres?
Segueix-nos per la xarxa per estar al dia:

Descobreix més

  • Sant Mateu de Montnegre és una església del segle XI que pertany al del municipi de Quart, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
    Patrimoni
    Sant Mateu de Montnegre
  • El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats de les Gavarres i terres gironines. És al cim del Puig Alt, al terme municipal de Sant Martí Vell
    Paisatge   Patrimoni
    Santuari de la Mare de Déu dels Àngels
  • Petita església d'origen romànic situada al mig del bosc al terme municipal de Llambilles, Gironès.
    Patrimoni
    Sant Cristòfol del Bosc
  • Un ocell menut, sociable i vermellós. Té el pit d’un color roig carbassa. És una petita icona pel seu cant variat i pot arribar a viure 13 anys.
    Fauna
    Pit-roig

Comparteix l'article a: