Pit-roig
Barba-roig, rupit, reiet, reientí, reientinc o piquet roget
Erithacus rubecula
Mida / pes
14 cms / 20 gr
Envergadura
20 – 22 cms
Posta
Dos a l’any (5 – 6 ous)
Entre abril i agost
És un ocell menut i relativament abundant a les Gavarres. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d’un color roig carbassa. D’aspecte rodó, especialment a l’hivern. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.
És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i ens acompanya mentre feinegem al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. El veiem amb freqüència buscant menjar al terra. S’inclina sovint i extén la cua, aixecant-la quan sent el perill.
Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum.
És sobretot a l’hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l’home. A la resta d’estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, si bé també nidifica en alguns parcs de ciutats.
Pit-roig a la menjadora en diferents èpoques de l’any.
Enregistrat a Sant Mateu de Montnegre entre 2014 i 2017.
“El seu cant li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l’estiu no canta.”
Al nord de la península Ibèrica i a la regió mediterrània hi ha poblacions sedentàries, a les quals a l’hivern s’hi afegeixen poblacions emigrants procedents del centre i nord d’Europa.
El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera, amagat des d’arbres i arbustos. A l’estiu no canta. A l’hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.
Cant del pit-roig
Els adults acostumen a estar tot l’any en el mateix territori. Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen per terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes… De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.
Aquest ocell és també adepte a les menjadores, li agraden tots els derivats de la farina, petites llavors, la mantega, inclús petits trossets de carn o patates. Millor arran de terra que és on normalment hi troben el menjar silvestre.
Però no li agraden els grups i acostuma a fer fora altres ocells per alimentar-se en solitari. El pit-roig mostra un comportament bastant agressiu per defensar el seu territori o menjar. Sobretot els mascles, arribant a atacar a altres mascles o ocells de mida més petita sense provocació aparent.
“Aquest ocell és també adepte a les menjadores, però li agrada menjar en solitari i és molt territorial.”
Un pit-roig ataca amb certa violència una mallerenga blava.
Enregistrat a Sant Mateu de Montnegre. Novembre 2015.
La còpula es produeix a partir del desembre. Generalment la femella va a trobar el mascle en el seu territori. El niu sovint amagat a prop del terra, en forats d’arbres o de murs, amb forma de bol (hemisfèric) a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.
El seu període de nidificació va d’abril a agost, fent una o dues postes l’any amb cinc o sis ous per posta (d’un color blanc amb taques brunes), que incuba la femella durant dues setmanes.
Els exemplars joves no tenen el color vermell tan característic, amb un plumatge marró i àmpliament clapejat. No els hi comença a sortir el plomatge vermell fins al cap de dos mesos d’haver deixat el niu. Comencen a volar 15 dies després de sortir de l’ou.
Descobreix @QuartDeGavarres
Foto i vídeo Estudi FGH.net
Font textos: Propis, Viquipèdia i Guia d’aus Everest
T'agraden les #Gavarres?
Segueix-nos per la xarxa per estar al dia: