Sant Mateu de Montnegre

A migdia de l’església hi trobem el cementiri, creat segurament al segle XI. El separa un mur que tanca l’espai, deixant el jardí una mica elevat i les creus del terra a l’alçada dels ulls. A la paret de la porta del mur sud, modificada durant el barroc, trobem dues làpides sepulcrals del segle XIV corresponents a dos rectors de la parròquia.

La rectoria està actualment habitada i limita amb can Batista, l’antiga cellera de Sant Mateu, que va ser restaurada el 2003 per la Colla Excursionista de Quart i hi té dret d’ús per 20 anys.

A peu de l’església hi ha una esplanada amb terra empedrat i un petit mur al voltant. Destaca un roure majestuós que s’aixeca per l’exterior del mur sobre la plana de Girona. També hi ha una paperera, de la que s’encarreguen de buidar de tant en tant les persones que viuen als masos del voltant.

En aquesta plaça és on celebren cada any la festa de Sant Mateu de Montnegre a principis d’agost, l’únic moment juntament amb la setmana de nadal on a la nit es pot veure l’ermita il·luminada.

L’església de Sant Mateu de Montnegre conserva a les façanes de tramuntana i migdia les restes d’un primer edifici d’una sola nau d’estil romànic construït a inicis del segle XI. L’edifici s’ha reformat en moltes ocasions: el 1329 el campanar amenaçava ruïna. El 1348 hi havia tres altars dins l’església. Les capelles laterals són dels segles XVI, XVII i XVIII. La darrera reforma és de l’any 2002 amb unes obres de restauració de la coberta i parets de l’interior.

És un edifici senzill d’una sola nau amb volta de canó, dues capelles laterals i capçalera poligonal amb llunetes. A la dreta la porta de la sagristia té gravada la data de 1703. Als peus hi ha el cor que data del 1895.

L’entrada actual és al mur de migdia per un portal dovellat. El campanar és de planta quadrada d’aproximadament 4×4 metres, modern, auster, merament funcional  i molt estilitzat. Té una alçada de 23,5 metres, amb obertures de mig punt als quatre costats. Està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles i una teulada piramidal aguda.

El seus murs presenten una gran nuesa. A l’interior el parament és emblanquinat i a l’altar major hi ha un retaule d’estil popular del 1880. La pica baptismal porta la inscripció: BARTOMEU FECIT 1562.

A finals del segle X no existia la parròquia de Sant Mateu. Uns testaments dels anys 993 i 998 esmenten per primer cop béns situats en el terme de Montenigro, que esdevé una vil·la altmedieval. El nom deriva del color fosc de les fulles dels arbres de l’entorn més corrents: suros i alzines. Amb l’església es va fundar abans del 1059 la parrochia Sancti Mathei de Montenigro. A partir de 1840 la parròquia de Sant Mateu, Palol d’Onyar i Castellar de la Selva van quedar integrades en el municipi de Quart.

La crisi del món rural del segle XX ha fet tancar molts masos i cases que no van superar el gran incendi del 1928 o les gelades del 1956, que s’endugueren moltes oliveres centenàries. Actualment els masos tancats o a la venta i cases de segona residència sense ús van caient en l’oblit igual que les seves teulades.